La ciutat als meus peus

23 03 2011

Com una catifa que palpita encongida
la ciutat als meus peus
vol cridar i li surt un sospir
apagat, com sorgint dels pulmons d’un boig
amb camisa de força

Allà a baix, dins un cub minúscul
envoltat d’altres cubs minúsculs
una dona sosté el seu propi cap,
amb les dues mans,
perquè no caigui a terra i s’esclafi

Des d’aquí dalt, amb el poder que em dóna
tenir la ciutat sota els peus
agafo unes pinces i enganxo la dona pel cap
amb suavitat, com una lleona al seu cadell
i l’elevo per sobre el brogit de tants caps
que lluiten per no esclafar-se

I la deixo sospesa a l’aire
en l’espai sense sostre ni marges
on tot és possible

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: