Rap al Marcel

29 03 2011

Pel meu fill

Tinc un bitxo a l’estómac
Una fava que es mou, que es retorça
I ja té foto, sí,
(en blanc i negre)
Que ensenyem als amics, als veïns
“A qui s’assembla?”, i encara està dins
“De qui són aquests ulls?”, i encara és projecte
Un Marcel imperfecte
(d’acord, amb cometes!)

I de cop, sense més, ja és aquí!
Com es pot fabricar algo tan sublim?
Cinc dits a la mà, cabells, venes, melic,
El més gran que hem parit,
Tot un déu en petit!
Com es pot pair això, de cop
El xoc de conèixer el teu fill (el teu fill!)
Delirant emoció,
Tanta grandesa fa por

Les tetes inflades
(petaran, petaran!)
La llet raja, a cascades
(S’ofegarà?)
I tu somrius, satisfet,
(Fas mal petitó!)
Però estigues tranquil,
Que la mare et tapa

I un bon dia em mires
Sí, sóc jo, sí sóc jo,
Quan un dia dius “mama”
Em quedo sense aire
Ho veig clar, sí senyor
M’has triat a mi,
Havia de ser jo
Entre totes les mares
Havia de ser jo
I no pas cap altra

“Farola de cartes”
En diu de la bústia
Hi ha un poeta més pur
Més segur, més sencer
Més endut pel moment
Més obsés del present?

No tinc diners, li dic,
Per comprar això,
“Doncs en comprem,
de diners”, em respon,
Sense embuts
“O millor”, afegeix
“Els fabriquem!”
Ai fill meu, penso jo,
Vull ser com tu
Com es fa per ballar
Sense to, sense so
Com es fa per volar
Sobre un tros de cartró

No inventis excuses
Ni barates ni buides
Grata el cel amb els dits
Solca el mar amb les ungles
Menja terra si vols
Fuig corrents, atrevit,
Somiador, guanyador
Però diga’m on ets
Explica’m què sents
Accepto consells
Si són de savis com tu

“Mama, mama,
Tu no manes, mama”
“Ah, no?”, responc jo,
“Per què no? Qui si no?
Manes tu, acàs? Eh?
Marrec de dos pams
Impulsiu, descarat
Que creus que ho saps tot
Però no saps res de res”
No ha quedat convençut
I insisteix (ja se sap)
“Què passa, mama,
quan els grans no fan cas?
Qui els castiga, eh?
Qui els envia a dormir sense postre ni conte?
Qui els fa recollir tot el que han escampat?”

Ets tot calor, fill, tot calor
Ràbia crua, suor pura,
Entrega sense mesura
Sabràs seguir així?
(diga’m que sí!)
Ensenya’m, petit
Seré bona alumna
Posa’m un gomet verd
Si la cosa rutlla
Però també deixa’m dir-te
Si es fa fosc i et fa por
Ja saps on trobar-me
Si ets sents sol aquí estic
(mare improvisada)
Per regalar-te escalfor
Sota la flaçada

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: