Dos dons

3 04 2011

La Laia no tenia cap do
Cap do per seduir
I així li va dir un dia un bon amic:
“Està clar, Laia,
que no tens cap do,
cap do per seduir,
però en canvi
tens dos dons així de grans,
aquí davant,
que et poden servir”

I la Laia s’ho va creure
I treia a passejar els seus dons
Tant si plovia com si no
Tant si calia com si no

I un dia va passar que un noi
Es va quedar mirant els seus dons
I els hi va dir:
“Hola, què fan dos dons com vosaltres
En un lloc així”?
La Laia va riure
Pensant que era una broma
Però el noi insistia:
“Us puc convidar a una copa?”

A partir d’aquell dia
La Laia ha amagat els seus dons
I no els treu ni quan vol
Ni quan cal, ni quan fa sol

El seu amic li diu
“Laia, què se n’ha fet dels teus dons?”
I ella: “Em sap greu, però ja no els vull”
I ell: “Però són teus!”
I ella: “També ho són els teus collons,
Per què no els passeges tu?”

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: