Món de dos

3 04 2011

Al meu germà bessó, el Jordi

La nostra infància de dos
La vam viure en un ring
(assalt rere assalt)
La vam riure en un bosc
I en un camp de futbol
La vam jugar sense paraules
La vam arrebossar de terra i suor
En carrers sense asfaltar
I pulmons inflats d’havaneres

La nostra adolescència de dos
La vam menjar en diferents plats
Cadascú endrapant la vida pel seu compte
Dos cossos bessons
Observant-se des de la distància
Però sabent-se units
Per la implacable experiència
D’haver olorat el món, plegats
per primera vegada

La nostra maduresa de dos
L’estem teixint amb fil gruixut
Amanint-la a cada instant
Amb l’espurna que neix (només)
De compartir el present
Des de les entranyes

La nostra vellesa de dos
Serà una vellesa màgica
Tendra, plena, reposada
Arrebossada del meu silenci prudent
I de la teva eterna i poderosa rialla

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: