Escena de metro

3 04 2011

Són les sis al vagó
Hi ha un silenci cansat
tolerant, cultivat
La gent es mira de reüll,
respectant-se

S’obre la porta i entra, a trompicons
Una dona despentinada, rebregada
Que arrossega un carro ple de tot
i un cul com una barcassa

La dona és gitana
i remuga en veu alta
Tothom se la mira
intentant no mirar-la

“Es que no puede ser!”
s’exclama, agitada

Un noi mira el mòbil
L’altre remena dins la cartera
Algú s’aixeca i baixa
en una parada que no és la seva

“Mi nieto, ay dios mío…
Mi nieto del alma!”

Una dona es corda l’abric
L’altra es puja les mitges
I la de més enllà
Ensorra el nas al seu llibre

“Ya tiene ocho años…
Y no sabe leer todavía!”

Són les sis al vagó
Hi ha un silenci esquinçat,
Com de vidre
La gent busca la barra
on poder sostenir-se

“Aprenderá?
Aprenderá algún día?”

La dona es recol•loca el pit
Mentre li broten les llàgrimes
Agafa el seu carro ple de tot
I aterrissa, ferma, a l’andana

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: