Aquell polvo màgic

3 04 2011

Amb un fil de veu
dos vellets parlen
estirats al llit
on han dormit durant anys

Ella li fa companyia
mentre ell,
poc a poc,
s’apaga

“Te’n recordes?”
“I tant que me’n recordo”
“Va ser bonic…”
“Només bonic? Jo vaig volar…”
“I jo vaig pensar: no follo més!”
“Sí, després d’aquell no ens en calia cap altre!”

“Era diumenge”
“Sí, i plovia”
“Et recordo feinejant per casa, despentinada”
“I tu amb la bata d’estar per casa…”
“No pintava bé”
“No, gens”
“Jo no en tenia ganes”
“Ni jo”
“I doncs, per què?”
“No ho sé, no ho sé…”

“Va ser màgic”
“Només màgic? Jo vaig volar…”
“I jo vaig pensar: ja em puc morir”

I aquí la conversa s’acaba
Ella s’estreny contra ell
com ha fet tantes i tantes vegades

Anuncis

Accions

Information




%d bloggers like this: