Versus

12 04 2011

Si escric Vergonya
baixo la vista a terra
i no trobo paraules
per acompanyar-la

Si escric Poesia
busco el forat
on ficar el dit,
on gratar amb l’ungla

Si sento Vergonya
les espatlles, la gola,
es cargolen com un cuc
emborratxat de terra malalta

Si sento Poesia
les conques dels ulls
s’obren per deixar que ells,
lliurement, flotin
fora d’òrbita

Si visc Vergonya
m’omplo de negre
de granit, de ciment

Si visc Poesia
les arrugues se’m desarruguen
o es fan més profundes

Juganeres
Desorbitades
Il·limitades
Poca-vergonyes

Si palpo vergonya
No jugo poesia

Anuncis

Accions

Information

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: